Me centrat en 2 grans arquitectes con es Santiago Caltrava i Ricardo Bofill.
-Santiago Calatrava Valls, (Benimámet, València, 28 de juliol de 1951) és un arquitecte i escultor espanyol, qui a més té estudis d’enginyeria civil realitzats a Zuric. Santiago Calatrava va néixer en 1951 en la pedanía de Benimàmet de València. Les famílies dels seus pares, per ambdós costats, es dedicaven a l’exportació de cítrics, la qual cosa els va permetre conèixer altres països d’Europa.
Biografia.
– Segons consta en la biografia de la seva pàgina web, des dels vuit anys va estudiar en l’Escola de Belles Arts on va començar formalment la seva preparació com dibuixant i pintor. ALS 13 anys la seva família li va enviar A París a través d’un programa d’intercanvi estudiantil. De retorn a València, va acabar els seus estudis escolars i es va matricular en l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de València, on es va graduar com arquitecte i on va realitzar un curs de post-graduat en urbanisme. A continuació, Calatrava, que s’interessava per les grans obres dels mestres clàssics i que desitjava ampliar la seva formació, es va traslladar en 1975 a Zuric, on va estudiar durant quatre anys enginyeria civil en l’Institut Federal de Tecnologia, en el qual es va graduar amb un doctorat en 1979. En 2007 li va ser concedit el Premi Nacional d’Arquitectura. %
Treballs i projectes.
Treballs i projectes %[editar]Finalitzada l’etapa d’estudis, va treballar com professor auxiliar en l’Institut Federal de Tecnologia, on va començar a acceptar petits encàrrecs i a participar també en concursos de nous projectes. En 1983 li va ser adjudicada la seva primera obra de certa importància, l’Estació de Ferrocarril de Stadelhofen, situada al costat del centre de Zuric on també havia establert el seu despatx. A l’any següent, Calatrava va dissenyar el pont Bach de Roda a Barcelona que va anar el primer que va començar a donar-li cert reconeixement internacional. A aquest seguirien el del Alamillo de Sevilla (1992) i el Pont de 9 d´Octubre a València (1995).
En 1989 Calatrava va obrir el seu segon despatx a París, mentre estava treballant en el projecte de l’Estació de Ferrocarril de l’Aeroport de Lió. Dos anys després va crear el seu tercer despatx, aquesta vegada a València, on treballava en un projecte de grans dimensions, la Ciutat de les Arts i de les Ciències. El seu prestigi internacional va anar ràpidament en augment.
Estil.Hoy se considera a Calatrava como uno de los arquitectos especializados en grandes estructuras que se caracterizan por una extraordinaria estética y armonía. Contrariamente a lo que es habitual en muchos arquitectos, que ocultan las estructuras de sus edificios, Calatrava las convierte en elementos esenciales y en obras de arte.
Calatrava ha recibido numerosos premios y reconocimientos por su trabajo entre los que destaca el Premio Príncipe de Asturias de las Artes en 1999. Ha sido nombrado Doctor Honoris Causa en doce ocasiones.
Ricardo Bofill Leví (Barcelona, 5 de desembre de 1939) és un arquitecte i urbanista espanyol. La seva mare, María Leví, és jueva d’origen venecià. El seu pare va ser arquitecte i constructor. Probablement descendeix per via paterna de Guillem Bofill, mestre d’obres de la catedral de Girona en 1404. Nascut a Barcelona, va estudiar primer en el Liceu Francès i després en l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, d’on va ser expulsat en 1957 per les seves activitats polítiques (era membre del PSUC). A continuació, va marxar a Suïssa i va prosseguir els seus estudis en la Universitat de Ginebra. Hotel regional de Montpeller (França)En 1963 va crear el Taller d’Arquitectura, un estudi que conta amb sociòlegs, a més d’arquitectes i enginyers. Amb aquest equip de professionals Bofill va estar en condicions d’abordar projectes de diferent naturalesa en molt diverses parts del món, adaptant-los a les realitats culturals de cada lloc. En 1978 va obrir un segon despatx a París. Bofill és un dels màxims representants de l’estil posmoderno de l’arquitectura contemporània(sense ref.). En els seus dissenys manté les línies clares de l’estil modern, però abandona les formes fredes que caracteritzen altres tendències modernes. Això ho aconsegueix incorporant als seus edificis elements clàssics, com columnes o arcs, que a l’observador no entès li resulten familiars i comprensibles. Boffil és autor d’una extensa obra teòrica, i entre les molts llibres que ha signat destaquen Espai i vida, La ciutat de l’arquitecte i El dibuix de la ciutat. Al llarg de la seva carrera Bofill ha rebut nombrosos premis i reconeixements. En 1985 va ser triat membre honorari de l’Institut Americà d’Arquitectes.
Comentarios recientes